23 d’octubre del 2010

Gràcies Toni.

Fa varis dies que volia escriure al bloc, he pensat molt com escriure aquest post i sobre que parlar, si la Conferencia Nacional del PSC de la que vaig ser delegat de la meva agrupació; si parlar de la Medalla de la Vila atorgada a Josep Gibert; o de la mostra gastronòmica.
Avui però jo ho he decidit, tinc clar el que vull escriure i ho faré per donar les gràcies al company Toni Lomas.
Li vull donar les gràcies per tota la feina que ha fet durant molts anys a les JSC i que encara continua fent. Reunions, trobades, escoles de formació, congressos, campanyes, cartells, i perquè no dir-ho alguna que altre discussió política, sempre constructiva!!. Et dono força, ànims i coratge per tirar endavant i dir-te que no perdis l'esperança ni la força per la lluita mai.
En nom de tots els membres de la JSC de Castellar et donem les gràcies Toni per fer de la JSC de Castellar l'agrupació que tenim ara!

13 d’octubre del 2010

Un aclariment

Aquesta setmana s'ha tornat a publicar un escrit en el que es parla de les privatitzacions de l'equip de govern i de les persones que som militants socialistes que estem treballant a l'Ajuntament o a les empreses concessionàries.

Un article amb molts errors, que segur que només sabem aquells dels que s'està parlant. Posar-se ara a dir-los tots seria entrar en una polèmica que no val la pena. Nosaltres sabem com hem arribat al nostre lloc de feina i cadascú que pensi allò que vulgui pensar o que hagi de pensar. Però que no ho oblidi mai per quan estigui al govern perquè no hi ha res pitjor que fer allò que vas dir que estava mal fet. 
Per altre banda m'agradaria deixar constància de dos idees que sortien a l'article i que s'han d'aclarir encara que s'hagi de fer mil vegades:
- Primer de tot som persones que ens agrada la política i creiem en un projecte que pot canviar la nostra realitat social des de la justícia social, la igualtat de drets i els servei a les persones més desafavorides, creiem en el projecte del PSC i compartim les seves idees de canvi i de progrés.
- No negaré mai de que sóc Socialista i ho diré amb molt d'orgull, perquè és l'únic partit que respon a allò que em dicta el cor però jo quan treballem amb usuaris que tenen necessitats, quan hem de fer un projecte urbanístic en terrenys desiguals, quan estem en una entrevista amb una família, o quan estem programant cursos de formació sentim ple orgull de fer-ho per tots els castellarencs i castellarenques, perquè tenim vocació de servei i perquè és la nostra feina. Quan acabem de la nostra feina si hem de treballar pel partit ho fem, amb la satisfacció de fer-ho també pels castellarencs i castellarenques.
Per últim crec que en la politica el joc net comença per respectar les opinions de tothom i respecto molt l'opinió que s'ha donat a l'articles, però no ens oblidem mai que parlem de persones que son molt professionals per fer la seva feina, i que sinó fossin vàlides molts dels projectes que s'estan duent a terme no es podrien desenvolupar ni haver realitzat!

11 d’octubre del 2010

El treball intern

Moltes vegades ens dediquem a criticar l'acció dels polítics i diem la mítica frase: aquest no fan res en tot el dia. Jo discrepo en aquesta afirmació i puc assegurar de ben cert que això no és així. El dia a dia és a vegades més complicat que una nit de ple municipal de pressupostos. Reunions, visites, programacions, repartiment de tasques... Totes aquestes feines que moltes vegades no es veuen i que també formen part de la feina d'un càrrec públic.

Avui, havent vist tota la feina interna que fan els companys i companyes de l'equip de govern, des d'aquí volia reconèixer aquesta tasca, dura i contínua que fan, sense que ningú els hi valori.

Enhorabona per tot plegat companys i ànims per continuar millorant cada dia Castellar de portes a fora, però sobretot portes cap a dintre.

6 d’octubre del 2010

Què volen ara?



Assumiràs la veu d’un poble,
i serà la veu del teu poble,
i seràs, per a sempre, poble [...]

Llibre de meravelles

Vicent Andrés Estellés


Avui ha sortit una notícia a la premsa que m’he hagut de llegir 2 vegades per creure’m el que estava llegint.
El sr. Rajoy, desprès de criticar de forma constant el nostre Estatut, fent campanyes destructives vers allò que els catalans i catalanes hem treballat i aprovat, ara ens sorprèn amb tres visites a Catalunya i amb unes declaracions que transcric literalment:
"Nuestras prioridades son el bienestar de los ciudadanos, la creación de empleo y el apoyo a las pequeñas y medianas empresas".
Ara? Sr Rajoy, Sra. Sanchez Camacho? Ara s’interessen vostès pel benestar dels ciutadans de Catalunya, ara li preocupa crear llocs de treball i donar suport a les PIME?
Sembla ser que és ara que arriben les eleccions autonòmiques, els Srs/Sres del PP s’interessen pels catalans i catalanes. Ara  volen treballar, comprometre’s, ara tenen prioritats per Catalunya, i abans? Abans Catalunya no interessava, no valia la pena, la seva prioritat era la corrupció i el desgast, la mentida i el desprestigi, la falta de solidaritat i la falta de respecte per les decisions que sortissin de Catalunya.

Sra Sánchez Camacho vostè ha dit “Nuestro compromiso es firme. El cambio en España empieza en Cataluña, la de las libertades, la constitucional y la de la recuperación económica".
Això ja ho vam dir els socialistes al 2006 i ho hem aconseguit, les xifres parlen per si mateixes, les actuacions estan a peu de carrer, la gent sap que els socialistes treballem per allò que interessa als catalans i a Catalunya i així serà com podrem millorar el conjunt de la societat espanyola. Què vol ara? El perdó?
Una altre vegada arriben tard, com sempre, sense una idea de país, sense un projecte catalanista i pels catalans, sense una idea de quina és la Catalunya que els catalans necessiten i no la que vostès volen.

L’article parla que la negociació de l’Estatut va arraconar als populars de la vida política catalana, un arraconament merescut. Ara que volen? Tornar al carrer, a fer política a Catalunya d’aquella rància i carca que els va arraconar?
Confio en la memòria dels catalans i catalanes i espero que no oblidin tota la campanya de desprestigi que el PP ha fet de Catalunya i que no es deixi el nostre futur en mans d’aquells que no s’estimen Catalunya fins que arriben les eleccions i fan apologia d’unes idees de titular sense sentir-les.

Ara no és temps de promeses, ara és moment de demostrar que es pot gestionar amb la crisi i sortir airós i que hi ha un projecte i no un repte, que és un projecte que acull a tots els catalans i catalanes, Catalunya no és un repte, Catalunya ha de ser un projecte, uns ideals, unes costums, una identitat, un poble, nosaltres, els reptes ja els vam aconseguir, ara treballem per millorar el nostre poble no per assolir una fita.