6 d’octubre del 2010

Què volen ara?



Assumiràs la veu d’un poble,
i serà la veu del teu poble,
i seràs, per a sempre, poble [...]

Llibre de meravelles

Vicent Andrés Estellés


Avui ha sortit una notícia a la premsa que m’he hagut de llegir 2 vegades per creure’m el que estava llegint.
El sr. Rajoy, desprès de criticar de forma constant el nostre Estatut, fent campanyes destructives vers allò que els catalans i catalanes hem treballat i aprovat, ara ens sorprèn amb tres visites a Catalunya i amb unes declaracions que transcric literalment:
"Nuestras prioridades son el bienestar de los ciudadanos, la creación de empleo y el apoyo a las pequeñas y medianas empresas".
Ara? Sr Rajoy, Sra. Sanchez Camacho? Ara s’interessen vostès pel benestar dels ciutadans de Catalunya, ara li preocupa crear llocs de treball i donar suport a les PIME?
Sembla ser que és ara que arriben les eleccions autonòmiques, els Srs/Sres del PP s’interessen pels catalans i catalanes. Ara  volen treballar, comprometre’s, ara tenen prioritats per Catalunya, i abans? Abans Catalunya no interessava, no valia la pena, la seva prioritat era la corrupció i el desgast, la mentida i el desprestigi, la falta de solidaritat i la falta de respecte per les decisions que sortissin de Catalunya.

Sra Sánchez Camacho vostè ha dit “Nuestro compromiso es firme. El cambio en España empieza en Cataluña, la de las libertades, la constitucional y la de la recuperación económica".
Això ja ho vam dir els socialistes al 2006 i ho hem aconseguit, les xifres parlen per si mateixes, les actuacions estan a peu de carrer, la gent sap que els socialistes treballem per allò que interessa als catalans i a Catalunya i així serà com podrem millorar el conjunt de la societat espanyola. Què vol ara? El perdó?
Una altre vegada arriben tard, com sempre, sense una idea de país, sense un projecte catalanista i pels catalans, sense una idea de quina és la Catalunya que els catalans necessiten i no la que vostès volen.

L’article parla que la negociació de l’Estatut va arraconar als populars de la vida política catalana, un arraconament merescut. Ara que volen? Tornar al carrer, a fer política a Catalunya d’aquella rància i carca que els va arraconar?
Confio en la memòria dels catalans i catalanes i espero que no oblidin tota la campanya de desprestigi que el PP ha fet de Catalunya i que no es deixi el nostre futur en mans d’aquells que no s’estimen Catalunya fins que arriben les eleccions i fan apologia d’unes idees de titular sense sentir-les.

Ara no és temps de promeses, ara és moment de demostrar que es pot gestionar amb la crisi i sortir airós i que hi ha un projecte i no un repte, que és un projecte que acull a tots els catalans i catalanes, Catalunya no és un repte, Catalunya ha de ser un projecte, uns ideals, unes costums, una identitat, un poble, nosaltres, els reptes ja els vam aconseguir, ara treballem per millorar el nostre poble no per assolir una fita.