29 de setembre del 2010

29S


Encara per acabar, la convocatòria de vaga general a la que s'ha cridat des dels sindicats pot tenir vàries lectures.

Per als sindicats, un èxit de participació, per al govern una bona garantia de serveis mínims, per als grups antisistema una altre oportunitat per donar una mostra de violència i de vandalisme que no és pot permetre.

Però la visió que més m'interessa ha sigut la que he viscut personalment avui.

He decidit no fer vaga, el motius no els donaré, per tant he anat a treballar i el dia ha transcorregut amb total normalitat, no he fet res que no feia un dimecres normal, he esmorzat a un bar, he comprat al super, he anat a treballar....

La resta de persones del meu entorn també ha anat a treballar i no han tingut cap problema ni de mobilitat, evident, ni d'accés al seu lloc de treball.

Però m'ha sobtat el recull de notícies que en 20 minuts han donat a TV3 on es mostraven imatges de piquets trencant vidres de bars, tancant comerços que tornaven a obrir desprès de que els piquets marxessin, rodes de camions punxades, baralles amb gent que anava a treballar... i altres coses que s'han mostrat.

Si la vaga ha sigut un èxit o no, ho sabrem aviat, però el que no s'ha de vigilar és el control dels piquets per part dels sindicats. Si una persona vol fer vaga, té tot el dret del món a fer-la, s'ha de respectar al 100% i no ha de suposar un greuge a la seva feina habitual, però si no la vol fer també s'ha de respectar i s'ha d'informar no obligar-lo a que la faci. És una opció no una obligació! per això hem d'instar als sindicats convocants a que impliquin als seus afiliats a fer de piquets informatius però que controlin aquests actes que taquen la jornada de vaga realitzats per piquets que no informaven sinó obligaven. 

Demà tornarem a treballar, i tornarem a una normalitat relativa esperant l'anunci de negociació entre sindicats i govern.

25 de setembre del 2010

Educació? Educació!



Ahir va sortir el nou Actual, i com sempre primer de tot em miro la secció d'opinions. Vaig llegir especialment la de la Montse Gatell, que parlava sobre l'Antònia. Just desprès vaig començar per la primera plana i em vaig aturar a la notícia que explicava la voluntat d'ampliar l'oferta de cicles formatius a Castellar.

Vaig contrastar els dos escrits i aquí teniu el resultat:

La gestió de la Regidora d'Educació: Moltes han sigut les veus que han criticat la gestió de la Regidora, però en què es basen? 
En la enveja de la feina ben feta. 

Quan anteriors governs no van aconseguir més que la construcció d'una escola pública, CEIP Joan Blanquer, l'actual regidora ha aconseguit això i més. Gràcies a la gestió de l'Antònia, tenim el Consell d'Infants, hem aconseguit finalitzar les obres del CEIP Sol i Lluna recentment inaugurat, s'han augmentat el nombre de places públiques d'escola bressol a Castellar, s'ha reformulat el mapa educatiu, s'ha construït la nova escola bressol els Colobrers, per no parlar de l'acondicionament de l'Escola d'Adults i les obres de millora de l'Escola Municipal de Música, Torre Balada.

I per posar-li la guinda al pastís es comença a negociar amb el Departament d'Ensnyament per la implantació de la ESO al CEIP Sant Esteve així com l'ampliació d'oferta formativa de graus mitjansa l'IES Castellar.


Els anteriors governs no han mostrat interès per aquest tema fins ara creient que és el punt feble d'aquest govern, cosa que queda demostrada que no ho és per totes les accions anteriors.

Un exemple clar és l'oferta de cicles formatius de grau mitjà. Tots els joves que en el seu dia vam demanar que s'ampliès la oferta vam rebre la mateixa resposta: No podem fer res, això es cosa de la Generalitat. Ara la resposta ha variat quan pregunten, se'ls respon: Estem intentant negociar amb la Generalitat la implantació de més oferta, insistirem tot el que sigui necessari.

Crec que en aquest tema ja és hora d'arribar al punt i final i deixar de fer mala maror de la bona feina, l'interès per la educació no s'ha de tenir només durant l'oposició, que també, sinó s'ha de tenir durant el mandat fent accions que millorin la qualitat de l'ensenyament del nostre municipi. Demostra poc interès llavors tota la bateria d'acusacions i desprestigi sense la pertinent solució a cadascun dels temes als que s'oposen. 

Criticar sí, proposar solucions no? Vaja!

21 de setembre del 2010

Campaña Regala Memoria.

Avui és el dia d'aquelles persones que no poden recordar moltes coses, persones que poden ser el teu avi, el teu pare o el teu germà, persones que de cop i volta entren en un món desconegut, un món en el que no coneixen res i tot està per aprendre.

Persones de vegades soles al seu món, sense ningú, només amb allò que estan vivint en aquell moment, amb l'esperança de recordar una vida, amb la tristesa de no saber com començava el títol d'aquest post.


Dedicat a totes aquelles persones que pateixen alzheimer, perquè pugin recordar.


17 de setembre del 2010

El camí de la vida


La vida et posa moltes proves durant el llarg recorregut que completa el camí de la teva vida.

A vegades estàs tu sol per fer-hi front i has d’espavilar-te i lluitar per sobreviure, altres tens algú que durant el camí t’acompanya i t’ajuda.

Avui el recorregut del camí es veu trencat per unes roques que han caigut d’un precipici, roques que han col·lapsat i que impossibiliten el pas, què fem? les deixem i morim? Hem decidit treure-les. 

En aquests moments m’acompanyen un grup de 8 persones durant el recorregut que ja han començat a treure roques, però hi ha un problema, les fortes ventades van acumulant restes de pedres, branques i sorra a les roques que van caure i això està impossibilitant la feina.

Sembla ser que si tenim una mica de sort, d’aquí poc deixarà de bufar el vent i podrem agilitzar la retirada de les roques del camí i continuarem endavant.
Tot i així les roques quedaran al camí per sempre, nosaltres només ens obrirem pas.

Ei nois, ja s’acosta la nit descansem, gràcies per la vostra ajuda, fins demà.

15 de setembre del 2010

FM10


Ahir a les 22:17h. el castell de focs va posar punt i final a la Festa Major d'aquest 2010.
Aquesta festa major es podrà recordar per moltíssimes coses, per la participació massiva als actes organitzats com la cursa popular, la patinada o la bicicletada, per la varietat d'opcions per escollir durant aquests 4 dies, per l'ambient de festa i de convivència que vàm demostrar tots els castellarencs i castellarenques...
Però a mi em quedarà en la memòria per 3 motius especialment:

El primer perquè ha sigut la festa major que amb menys pressupost que les edicions anteriors ha mantingut un nivell de qualitat i de quantitat pel que es refereix als actes organitzats envejable per altres poblacions. Crec que aquesta edició de la festa es recordarà per ser una gran festa, encara que es predestinés a ser petita. Castellar ha demostrat de nou que està viu, que té vida i que es mou i molt.

El segon per la feina que els Voluntaris, la Comissió de Festes i els treballadors municipals, han realitzat durant tots els actes. A vegades arribem a un acte i ja ens trobem tot preparat perquè nosaltres ho gaudim i disfrutem, però tota la feina que s'ha de fer abans no sempre es valora i s'ha de premiar. Enhorabona a tots i totes els que heu fet possible que aquests 4 dies de Festa Major siguin perfectes.

Per ultim la recordaré per la lliçó de convivència, amistat, responsabilitat, coordinació i sentiment castellarenc que hem demostrat tots els joves del poble. Desprès de tantes vegades que hem escoltat allò de: "els joves son el problema..." hem demostrat aquesta festa major que aquesta màxima no és certa. El Correlocals, les Barrakes, i la Cursa de Trastos, demostren que els joves també sabem fer les coses bé, que podem tirar endavant actes on hi hagi molta gent sense cap tipus d'incident, que podem respectar les opinions de tothom i compartir moments d'eufòria, alegria i festa sense fer malbé res, hem demostrat que siguin quines siguin les nostres idees no hem de malgastar esforços fent-les valer amb violència, sinó que amb tolerància i respecte hem gaudit tots i totes de les festes del nostre poble sent partícips i organitzadors de les mateixes. Per això voldria donar l'enhorabona per la feina ben feta a Vilabarrakes, als 4 Banks, al Raül i a tots els joves de Castellar per fer de la festa del 2010 una bona festa.

Ara, ens toca encarar l'hivern esperant que l'any que ve puguem fer una festa major gran, per tothom i també, evidentment amb i pels joves!

Fins l'any que ve!

11 de setembre del 2010

11 de Setembre, Diada de Catalunya


Avui és un dia de celebració per tots els catalans i catalanes, però també un dia reivindicatiu.


Els catalans i les catalanes hem de posar de manifest que Catalunya és una
nació, que el català és la nostra llengua i que l'Estatut, aprovat per la majoria dels ciutadans i ciutadanes de Catalunya, és la nostra llei de lleis.



Cap Tribunal pot, ni podrà, jutjar els nostres sentiments ni negar la nostra voluntat.


Hem de defensar l'Estatut d'Autonomia en la seva integritat perquè és el que el Parlament de Catalunya, les Corts Generals i els ciutadans i ciutadanes de Catalunya hem aprovat per unanimitat.


Alhora hem de creure en el catalanisme, un catalanisme social que ens permeti a tots els estaments de la societat catalana viure democràticament.



Els catalans som una nació cohesionada, integradora, amb una identitat pròpia que ens caracteritza i un poble unit, solidari i lluitador. Per això hem de lluitar per que l'Estatut es respecti tal com els catalans i les catalanes el vam votar i treballar per un catalanisme que faci possible la justícia social.


Companys aquesta festa ens ha de servir per refermar allò que ja vam dir a les urnes i demostrar, a aquelles persones i institucions que no respecten la voluntat dels catalans i catalanes que no renunciarem a tot el potencial d'autogovern que ens permet l'Estatut.



Per últim hem de reivindicar el catalanisme social, plural, i popular que suma i que cohesiona i donar una lliçó de coherència i de sentiment nacional a aquells que es dediquen a parlar de Catalunya com un problema.


Us desitjo que passeu tots i totes una bona Diada i que ho celebreu amb orgull i sentiment cap a la senyera com a símbol de la unitat del país i el nostre himne com a record d'aquells que van lluitar per Catalunya.


Visca Catalunya!


10 de setembre del 2010

La Medalla de la Vila


Avui, dijous dia 9 serà un dia que totes aquelles persones que han passat, o formen part de l'Esbart Teatral de Castellar, recordaran sempre, l'Ajuntament de Castellar els hi ha reconegut la seva trajectòria amb la major de les distincions que es poden rebre al nostre poble: La Medalla de la Vila.

A més l'Esbart està de doble celebració ja que enguany fa 100 anys de la seva fundació, per molts anys!!

L'Esbart, com tots els coneixem a Castellar,  ha dut a terme durant tots aquests anys innombrables obres de teatre a l'Auditori, a l'Ateneu, a la Sala de Butxaca, a la Sala de petit format.... ha participat de la Festa Major de Castellar durant molts anys, ha organitzat Correfocs, Espectacles pirotècnics, cercaviles geganteres i hem podria passar molta estona anomenant tot allò que l'Esbart ha fet per Castellar i amb el nom de Castellar a tot arreu.

Amics de l'Esbart, avui m'he sentit orgullós de poder formar part d'una vila com Castellar que compta amb entitats actives, dinàmiques, compromeses amb allò que la gent necessita, artístiques, innovadores, entitats de les que en ocasions he format part i que com vosaltres son qui realment donen sentit a la vida social i cultural del poble i que representen allò que viu la societat.

Com deia l'Alcalde, sou les principals protagonistes dels canvis socials i ho sou gràcies a aquest compromís de fer allò que us agrada participant de la vida social del vostre poble i fent-ho pel poble.

Enhorabona per tantes històries que hens heu ensenyat, gràcies per donar a Castellar una de les seves icones principals: El Sol, la Lluna i l'Estel, els nostres gegants, felicitats per mantenir viu l'esperit dels diables en aquests moments tan difícils, i enhorabona per aconseguir aquest reconeixement !

Per molts anys.

9 de setembre del 2010

Castellar, un poble de postal.

Retorno després de rebre moltes B vermelles al B de Blog amb allò que em fa sentir-me orgullòs del meu poble! Castellar, un poble de postal!



Terrassa del Mirador, vistes a la Mola i l'Esglèsia de Sant Esteve