A vegades estàs tu sol per fer-hi front i has d’espavilar-te i lluitar per sobreviure, altres tens algú que durant el camí t’acompanya i t’ajuda.
Avui el recorregut del camí es veu trencat per unes roques que han caigut d’un precipici, roques que han col·lapsat i que impossibiliten el pas, què fem? les deixem i morim? Hem decidit treure-les.
En aquests moments m’acompanyen un grup de 8 persones durant el recorregut que ja han començat a treure roques, però hi ha un problema, les fortes ventades van acumulant restes de pedres, branques i sorra a les roques que van caure i això està impossibilitant la feina.
Sembla ser que si tenim una mica de sort, d’aquí poc deixarà de bufar el vent i podrem agilitzar la retirada de les roques del camí i continuarem endavant.
Tot i així les roques quedaran al camí per sempre, nosaltres només ens obrirem pas.
Ei nois, ja s’acosta la nit descansem, gràcies per la vostra ajuda, fins demà.